Aprenent sobre el Patrimoni construït amb Pedra en Sec: experiència en l’àmbit de la formació de l’arquitecte

Abstract

La història de l’arquitectura ha sigut descrita a partir d’un nombre molt reduït de construccions reglades, on l’arquitectura vernacla significa un capítol ignorat per l’acadèmia fins gairebé el segle XX. El context actual afortunadament ha canviat molt, i reconeix el valor patrimonial de l’arquitectura vernacla en general, i de les construccions amb pedra en sec en particular.

En aquest context, l’any 2015 s’inicia la col·laboració entre la Fundació el Solà, entitat dedicada a la divulgació i conservació del patrimoni en pedra en sec des de fa molts anys (Rebés, 2003; Colombo et al., 2004),  i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb l’objectiu d’organitzar cursos de formació sobre la construcció amb pedra en sec. Fruït d’aquest experiència, el curs (2016-17) es decideix introduir com a exercici de curs en l’assignatura “Patrimoni Arquitectònic. Anàlisi i intervencions” la reflexió sobre la definició de patrimoni en un edifici de arquitectura vernacla com és el Molí del Llop (Figura 1), situat a La Fatarella.  Aquest Molí, com tantes altres construccions rurals, es troba en un estat de conservació molt precari, i necessita una intervenció per tal d’evitar la ruïna de les parts que encara queden en peu. Aquesta construcció, que va quedar obsoleta des del punt de vista tecnològic, però que continua formant part d’una tradició constructiva i d’un paisatge definit pel treball de la terra i per les construccions amb pedra en sec.

L’actuació parteix de l’estudi de l’arquitectura de pedra seca, tant estesa per la zona i estudiada en nombroses publicacions (Gironès, 1999; Adserias et al., 2007; congost et al. 2010; Aragonés et al., 2010). Aquestes construccions han antropitzat el paisatge i és un patrimoni reconegut per la seva extensió i destresa en l’execució. Els alumnes han desenvolupat el seu projecte, primerament a partir de la recerca de referents que permetin definir com ha de ser aquest nou espai, envoltat per un paratge d’alt valor paisatgístic. A continuació, la proposta es concreta tenint en compte els postulats contemporanis sobre la intervenció en el patrimoni.

La comunicació té per objectiu explicar l’experiència, des del punt de vista docent, del treball realitzat pels alumnes de l’ETSA, incidint especialment en els reptes que ha suposat introduir en el debat arquitectònic i sobre la conservació del patrimoni construït, una edificació que no respon a cap tipus d’estil o de regles cultes.

Reference:

Costa Jover, A.; Coll Pla, S.; (2017). Aprenent sobre el Patrimoni construït amb Pedra en Sec: experiència en l’àmbit de la formació de l’arquitecte. IX Trobada d’estudis per a la preservació del patrimoni de la Pedra Seca als països catalans pedra seca – pedra viva, Valls de Montcau 20-22 d’octubre. Pages 176-187.

Congress

Aprenent sobre el patrimoni construït en pedra en sec – Costa_Coll

Web

http://www.tinespedraseca.cat/es/

Anuncis